Penso que aquest vídeo il·lustra d'una manera molt representativa com ens podem sentir en algunes situacions; situacions que pensem que ens superen i que de vegades, fins i tot, ens han portat a donar-nos per vençuts perquè no sabem com afrontar-les. Però aquest vídeo també reflecteix l'esforç del kiwi. I aquest esforç, suggereix uns altres valors. Quins valors creus que ens ensenya el kiwi?
Podries comparar aquesta història a alguna situació en concret de la teva vida? M'ho expliques? Recorda que em pots deixar un comentari!
Per cert, si tens altaveus, posa'ls perquè la música d'aquest vídeo paga la pena!
He estat pensant en qui m'agradaria ser o amb qui em podria identificar i la veritat és que no ho sé... no sé si em puc identificar amb algú en concret. Prefereixo pensar que em puc identificar amb algun aspecte de cadascú dels qui conec. I com que tampoc pretenia fer una llista de tots els meus amics i coneguts, he pensat en aquest personatge tan simpàtic, en Son Goku, i hi he pensat perquè m'agradaria tenir un núvol kinton i poder fer ziga-zaga pels arbres, per volar per mars i muntanyes... I ara que dic volar, us he de dir que també he escollit aquest personatge per la cançó de Els Amics, perquè a la nostra aula d'acollida coneixem aquesta cançó. Sí, sí! la coneixem! A nosaltres ens agrada molt cantar en català! Ja us ho aniré explicant. De moment, us deixo que feu un tastet...
L’aula d’acollida és entesa com un espai dins del propi centre educatiu, intermedi, obert, intensiu i flexible. Intermedi perquè prepara l’alumnat per participar de l’aula ordinària, immers ja en el centre que l’acull. Obert perquè no hi romandrà totes les hores de la jornada lectiva. Intensiu en el sentit de tractar-se d’una intervenció ràpida per accelerar el seu procés d’adquisició de la competència comunicativa i d’uns aprenentatges bàsics de llengua i entorn que facilitin la seva incorporació i evitin el seu aïllament i marginació. I flexible perquè s’adapta al procés d’aprenentatge de cada alumne, procurant una introducció gradual a la resta d’hores de classe, i permetent uns itineraris formatius personalitzats en funció dels interessos i capacitats de l’alumne.
Per a realitzar el seu procés d’escolarització i aprenentatge cal crear, un context favorable a la seva incorporació. Així mateix, s’ha de promoure la relació i la convivència per tal de facilitar una vivència positiva de la immigració i de la diversitat de cultures i es faci front a les actituds de racisme i xenofòbia.
Aquest és el nostre món, on cadascun dels alumnes nouvinguts dibuixa la seva mà i hi pinta els colors de la bandera del seu país. Així, hem construït el nostre propi món ple de diversitat, tolerància i respecte.
Les mans també són símbol d’acolliment, de benvinguda i d’ajuda perquè sabem que molts dels nois i noies quan arriben es troben desorientats i tant a la nostra aula com al nostre centre, ens agrada ajudar a encaminar els nous companys.
Sóc Cèlia, professora de Llengua Catalana i Literatura a l'Institut Cambrils. Des de fa uns anys, sóc tutora de l'Aula d'Acollida.
El Ventall de colors és el meu blog i m'agradaria compartir-lo amb tots vosaltres.
Us hi animeu?
