dijous, 31 de març del 2011

Projecte Alumnes Acompanyants

Des de fa uns anys, la població nouvinguda a Cambrils ha augmentat i s'han diversificat els països d'origen i per tant, els centres escolars del municipi s'han hagut d'adaptar a aquesta nova realitat social. 
Els joves nouvinguts quan s'incorporen per primera vegada al nou centre educatiu, es troben amb les dificultats següents: els desconeixement de la llengua, no tenir un grup d'iguals de referència, no coneixen el nou municipi al qual acaben d'arribar i a alguns fins i tot, els costa relacionar-se amb altres joves de la seva edat. 
Les aules d'acollida dels centres educatius tenen la finalitat de realitzar la important tasca de la immersió lingüística de tots aquests joves. Però fa falta també, facilitar a aquests joves el procés de creació d'un grup d'iguals de referència. 
Aquesta manca d'un grup d'iguals de referència dels alumnes nouvinguts, afavoreix que aquests joves s'agrupin amb grups d'iguals del seu país d'origen. Aquest fet fomenta la creació de grups ètnics reduïts en els quals és difícil entrar i per tant hi ha una visualització negativa d'aquests dins del centre que "afavoreixen" la segregació social i estigmatització d'aquests grups. 
Per trencar aquesta dinàmica, amb aquest projecte es pretén que nois i noies que ja fa temps que resideixen a Cambrils facin de guies a altres joves que acaben d'arribar al municipi. Mitjançant aquest guiatge, es vol reforçar l'aprenentatge de l'idioma i facilitar el coneixement del municipi i dels seus serveis a aquests nous alumnes del centre de secundària; així com fomentar la interrelació d'aquests joves a través del lleure.



La meta d'aquest projecte és aconseguir la integració social dels alumnes nouvinguts i de les seves famílies així com fomentar la convivència i el coneixement mutu.
Els destinataris són els joves matriculats a l'ESO i que assisteixen a l'Aula d'Acollida dels centres de secundària de Cambrils.
Les activitats es realitzen durant tot el curs escolar. Aquestes activitats són:
  • Presentació i difusió del projecte a la comunitat educativa.
  • Captació dels alumnesvoluntaris per a fer la tasca d'alumnes acompanyants.
  • Curs de formació adreçat als alumnes que participen en el projecte per primera vegada
  • Sortides grupals amb tots les participants. Per afavorir la interrelació dels alumnes en el lleure; una  o dues vegades al mes.
  • Sortides en parelles. Les parelles acompanyants-nouvinguts tenen el compromís de realitzar alguna activitat de lleure conjunta, dues vegades al mes fora del centre educatiu.
  • Tutories de supervisió. Els participants realitzen una entrevista de seguiment mensual amb la monitora del projecte.
Per tant, els objectius d'aquest projecte són:afavorir la interrelació d'alumnes nouvinguts al municipi amb altres joves de la seva edat, facilitar el coneixement del municipi i establir espais per reforçar la pràctica de la llengua catalana.



PROTOCOL D'ACTUACIÓ.
  • Quan un alumne o alumna s'incorpora al centre, informar a la persona de contacte.
  • els docents de l'Aula d'Acollida i l'SMAI (Servei Municipal d'Atenció a l'Immigrant) informaran a l'alumne/a del projecte.
  • Si l'alumne/a decideix incorporar-se al projecte:
    • Comprovar si els pares són també nouvinguts i si has participat en el Programa d'Acollida Municipal.
    • Assignació d'alumne acompanyant..
    • Informació al centre de la nova incorporació.
  • Si l'alumne/a no s'incorpora al projecte, comprovar si els pares han participat en el Programa d'Acollida Municipal. 

dimecres, 23 de març del 2011

Escriure un poema

A la nostra Aula d'Acollida també ens agrada llegir i escriure poesia i per tal de celebrar el dia mundial de la poesia amb tots vosaltres,  hem escollit uns versos de Vicenç Ambrós i Besa  que ens agraden molt.
Esperem que us agradin.



Cerca paraules
si mai et falten,
troba-les vives
dins d'un moment.

Dóna'ls-hi forma
d'au migratòria,
llença-les totes
des d'un cimal.

Escolta'n l'eco
de la boscúria,
olora'n flaires
de l'avenir.

Que al temps reneixin
i al vent madurin;
després acull-les
al pensament.

Ajau-les totes
sota els estels,
i fes-ne somnis
per regalar.

No t'amoïnis
per l'embalatge,
ni en cerquis ara
llur nou destí.

Busca la vella
llibreta fosca,
treu-li la pols
dels anys d'oblit.

Escriu amb lletra
gens tremolosa
la imatge blava
de cada mot.

Blavor despresa
de cels en calma,
de mars per viure
i d'horitzons.

Estén les ales
de cada lletra
i ara sí, dóna'n
amb un somrís.
Vicenç Ambrós i Besa

dimarts, 15 de març del 2011

Umi o koete, Yama o koete

Divendres passat ens va trasbalsar la notícia que arribava des de l'altra punta de món. Encara ara, no som capaços de creure que aquestes coses puguin passar. I seran molts els dies en què ens esgarrifarem quan veurem les notícies que ens arribaran des d'allà i seran per sempre les llàgrimes que vessarem per aquesta injustícia tan gran.
I com si fos un paisatge bucòlic, sembla que Occident plori per Orient. Amb la pluja d'aquests dies, sembla que el nostre cel no pugui parar de plorar per la malifeta que ha fet la terra al Japó. Talment com si la força de la naturalesa volgués convertir aquesta tragèdia en uns versos preciosos...
Des de la nostra aula d'acollida ens volem solidaritzar amb tota la gent del Japó i ara més que mai, sí que voldríem ser en Son Goku per poder ser uns herois i ajudar totes aquestes persones. Però el cert és que no ho som. El cert és que només som una colla de nens vinguts d'arreu del món als que ens agradaria que aquestes coses no passessin i als que se'ns estremeix el cor quan pensem en aquesta desgràcia. I perquè no volem perdre la màgia de pensar que tot és possible i que fins i tot arribarà un dia en què els nostres somnis es faran realitat, hem començat per aprendre'ns aquesta versió de Els Amics de les Arts de la cançó "Per mars i muntanyes" amb la llengua dels qui ara pensem...




Una tarda amb Iván Cervantes

El passat dia 10 de novembre de 2010, vam tenir l´oportunitat d´entrevistar a Iván Cervantes. Gràcies a les activitats del Projecte Alumnes Acompanyants,  vam poder compartir una tarda amb el pilot cambrilenc. Iván Cervantes Montero és un pilot d'enduro, disciplina motociclista en què destaca internacionalment havent aconseguit dos sotscampionats mundials (2003 i 2008) i quatre campionats mundials (2005, 2006, 2007 i 2009), tots amb KTM. Ha guanyat també el campionat del món d'enduro Indoor del 2009.





Els Alumnes Acompanyats, és un projecte d´integració social adreçat als alumnes nouvinguts, promogut des del mateix Ajuntament de la nostra ciutat. Aquest projecte, realitza activitats amb l´objectiu que les persones nouvingudes coneguin la nostra llengua, la nostra cultura i costums. Com ja hem dit abans, el dia 10 de novembre, vam conèixer  l´Iván Cervantes a la seva finca privada, que és el lloc on ell entrena cada dia. Per arribar fins allà, vam anar amb trenet. Vam sortir del centre cultural i ens va acompanyar un policia municipal. Vam tenir problemes per arribar fins a la seva finca privada amb el trenet, però gràcies a la gentilesa dels seus familiars, que ens van portar amb el seus cotxes particulars, vam poder arribar-hi. Un cop vam ser tots allà, l’Iván ens va fer una exhibició amb la moto. Va ser impressionant perquè feia salts molt alts i a gran velocitat. Després de fer-nos l’exhibició, vam poder fer-li una entrevista, i després ens va fer una altra exhibició. Hem de dir que, l´Iván Cervantes va estar molt proper, amable i simpàtic amb nosaltres, al igual que la seva família. Vam passar una tarda inoblidable, ens vam trobar molt còmodes, i ens vam quedar amb les ganes de compartir molt més.  Això sí, vam marxar amb molt bon gust de boca.



Entrevista a Iván Cervantes

  • D'on ve la teva afecció per les motos? L'afecció em ve gràcies al meu pare i al meu germà. A ells els agradava el món de les motos i m’ho van transmetre des de ben petit.
  • Com vas iniciar-te en aquest món?  Em vaig inicia quan tenia quatre anys, amb una moto molt petita que em va regalar el meu pare.
  • Com és el dia a dia d’Iván Cervantes? Em llevo a les nou del matí, després em vesteixo i me’n vaig a casa dels meus pares a esmorzar. Quan acabo, em fico la roba d'enduro i me’n vaig a entrenar.
  • Normalment entrenes aquí?  Sí, normalment entreno aquí a aquesta finca. La vam comprar i condicionar  expressament per poder-hi entrenar i així poder estar amb la família.
  • Vius a Cambrils? Sí, m'encanta viure a Cambrils. Sempre que me n’he d’anar de viatge ho enyoro molt, sobretot  la meva família i els amics.
  • Què vas sentir el dia que vas ser proclamat Campió del Món d’Enduro?  Vaig sentir una satisfacció molt gran, durant un moment em van passar tots els moments de la meva vida pel davant. És un somni fet realitat. És la recompensa a un esforç molt gran i un orgull per a mi i per a la meva gent.
  • Com portes el tema de la popularitat?  Ho porto bé. Per a mi és una gran satisfacció que la gent em reconegui pel meu treball. Però la veritat és que visc tranquil i més aquí a Cambrils. Segueixo sortint amb els amics de sempre i segueixo anant als mateixos llocs de sempre.
  • Quins plans tens per al futur?  Actualment, estic entrenant a dos nois.
  • Fins quina edat et veus fent aquest esport?  Fins que jo em senti capaç d'anar en moto. Fins que tingui il·lusió i sempre i quan tingui salut. He tingut caigudes importants que m’han apartat durant un temps d’aquest món. Per fer aquest esport és important tenir seny, anar ben equipat i protegit, estar en forma i saber el que fas.
  • T'agrada fer coses com les d’avui?  Sí, m'agrada molt perquè jo vull que la gent se n’adoni del que costa arribar fins aquí dalt. M’agrada que em coneguin d’una altra manera, així com avui, d’una manera més familiar  i mai millor dit perquè som a casa meva!