Umi o koete, Yama o koete

Divendres passat ens va trasbalsar la notícia que arribava des de l'altra punta de món. Encara ara, no som capaços de creure que aquestes coses puguin passar. I seran molts els dies en què ens esgarrifarem quan veurem les notícies que ens arribaran des d'allà i seran per sempre les llàgrimes que vessarem per aquesta injustícia tan gran.

I com si fos un paisatge bucòlic, sembla que Occident plori per Orient. Amb la pluja d'aquests dies, sembla que el nostre cel no pugui parar de plorar per la malifeta que ha fet la terra al Japó. Talment com si la força de la naturalesa volgués convertir aquesta tragèdia en uns versos preciosos...

Des de la nostra aula d'acollida ens volem solidaritzar amb tota la gent del Japó i ara més que mai, sí que voldríem ser en Son Goku per poder ser uns herois i ajudar totes aquestes persones. Però el cert és que no ho som. El cert és que només som una colla de nens vinguts d'arreu del món als que ens agradaria que aquestes coses no passessin i als que se'ns estremeix el cor quan pensem en aquesta desgràcia. I perquè no volem perdre la màgia de pensar que tot és possible i que fins i tot arribarà un dia en què els nostres somnis es faran realitat, hem començat per aprendre'ns aquesta versió de Els Amics de les Arts de la cançó "Per mars i muntanyes" amb la llengua dels qui ara pensem...